 |
| Portada del llibre |
El puente de Bijelo Polje; Mucho tanque, tutto kaputt; Champán, chicas, factura, no problema; Las postales de Mostar i El puente de Márquez.
Arturo Pérez-Reverte (25 de novembre de 1951) va treballar durant 21 anys com a corresponsal de guerra fins que es va retirar i començà a indagar en el camp de la literatura. Així, va escriure, entre moltes d’altres, una novel·la basada en les seves experiències durant els anys de corresponsalia en diversos conflictes bèl·lics, Territorio Comanche. Aquesta novel·la expressa tots els pensaments, sentiments i emocions que un corresponsal de guerra pot experimentar al llarg d’un viatge a les zones de conflicte. En aquest cas, Pérez-Reverte es centra en la guerra de l’antiga Iugoslàvia, sobretot en el poble de Bijelo Polje, al nord de l’actual Montenegro.
Al llarg del llibre, hi apareixen dos personatges principals: Márquez i Barlés. Ambdós són corresponsals de guerra que treballen per TVE. Així doncs, la novel·la no parteix d’un punt autobiogràfic, sinó que té un to de ficció en quant als personatges, però les vivències d’aquests són una adaptació de les situacions viscudes per l’autor.
L’argument de la història gira al voltant d’una única escena, en què apareixen Márquez i Barlés a l’espera de la detonació del pont, per part de l’exèrcit croata, de Bijelo Polje. Márquez vol capturar la imatge de la destrucció del pont costi el que costi, ja que té una certa obsessió per obtenir una instantània com aquesta des del 1991 a Petrinja, on ho va intentar sense èxit. Com diu l’autor, “Grabar un puente en el momento en que dice adiós muy buenas parece fácil, pero no lo es [...] Además de estar allí, es necesario estar allí filmando” (pg. 35). Així doncs, els protagonistes passen una tarda a l’espera d’aquest succés.
Mentrestant, Pérez-Reverte introdueix records a mode de flaix-back d’altres experiències que van viure tant Márquez com Barlés en antigues guerres de països com Sarajevo, Iran o Beirut entre d’altres. Entre aquests records ficticis, es pot comprovar l’experiència de l’autor en aquest camp, ja que recrea unes imatges i unes situacions al mínim detall, unes escenes pròpies d’algú que ha viscut en primera persona un conflicte bèl·lic, uns detalls que ningú que no hagués estat allà podria saber ni tant sols imaginar.
D’aquesta manera, Pérez-Reverte dóna a conèixer al lector d’una forma molt realista, el que senten i viuen els soldats al front i, sobretot, els corresponsals de guerra que cobreixen el conflicte.
Segons el meu punt de vista, treballar com a corresponsal de guerra és una de les feines més entregades i més perilloses que hi ha. Els periodistes es juguen la vida cada dia sortint al carrer en plena batalla per informar al món del que està passant en un determinat país. Han de viure situacions molt desagradables entre sang i mort i han de passar per moments molt durs com per la pèrdua de companys i amics de treball o la visió de la mort de famílies senceres. Així doncs, podria dir que el periodista s’arrisca dia a dia per aconseguir que la veritat surti a la llum i per mostrar al món el malson que s’està vivint a milers de kilòmetres de distància. Si dic que aquesta feina és de les més entregades i perilloses, també he de dir que és de les més poc reconegudes, ja que la majoria dels espectadors, oients o lectors, obliden els noms dels que fan possible aquesta comunicació des del centre del conflicte bèl·lic fins a les seves llars.
Un altre aspecte destacable que cal que mencioni és el debat moral que planteja l’autor en quant a implicar-te en els fets o no. Aquesta situació es produeix quan un dels protagonistes veu un munt de nens mutilats i intenta ajudar-los i el càmera s’enfada perquè surt enmig del pla. Així doncs, les divergències sorgeixen entre qui pensa que has d’implicar-te i intentar salvar alguna vida i qui pensa que has de limitar-te a gravar per tenir un bon material.
En conclusió, aquesta novel·la no tant sols ensenya el que és ser periodista de guerra, sinó que va un pas més enllà, presenta els sentiments que la guerra desperta dins les persones com l’horror, el dolor, la tristesa o el dol. Al llarg del llibre, l’autor aconsegueix que el lector es posi a l’escena i que senti una certa empatia amb els protagonistes vivint junt amb ells una història difícil d’oblidar.
