Universitat Autònoma de Barcelona
El poder de les xarxes socials en la revolució tunisiana
Xavier Mas de Xaxàs ofereix una xerrada sobre el conflicte a Tunis durant la seva feina com a enviat especial de la Vanguardia
Xavier Mas de Xaxàs, periodista i llicenciat en Història Contemporània, ha dut a terme una xerrada sobre la seva corresponsalia durant el conflicte tunisià remarcant la importància que les xarxes socials han tingut en aquesta revolució. El cronista de la Vanguardia, ha ofert una sessió plena d’anècdotes i situacions inversemblants davant els seus alumnes de Periodisme de la UAB.
“Internet ha estat una peça clau en aquesta revolució”. Així ho va afirmar Mas de Xaxàs a la conferència del passat dilluns 24 de gener a Ciències de la Comunicació de l’Autònoma. El periodista va donar a conèixer el començament del conflicte que es va dur a terme en les xarxes socials d’Internet. A partir del passat 5 de gener, quan Mohamed Bouazizi, llicenciat en informàtica, es va suïcidar, convertint-se així en la primera víctima del tracte injust de la dictadura cap al seu poble, i es va prohibir la lliure associació de la premsa independent i de la oposició, la població havia de comunicar-se per Internet.
D’aquesta manera, els tunisians, que gràcies a l’Estat havien tingut una bona educació, es van començar a associar i agrupar al Facebook. Feien vídeos de les injustícies i del que estava passant al carrer i ho comentaven donant les seves idees i opinions. Mentrestant, l’Estat, que ho censurava tot, va deixar aquesta xarxa social, ja que la família reial també l’utilitzava. Així, amb un telèfon mòbil i connexió a Internet, es va poder dur a terme una revolució que va aconseguir acabar amb el dictador Ben Ali.
Mas de Xaxàs, enviat per la Vanguardia el passat 12 de gener a Tunísia, es va allotjar a l’Hotel Àfrica, que es situa a l’avinguda Habib Bourguiba (una de les més transcorregudes de la ciutat) a poca distància del Ministeri de l’Interior. Des d’allà va poder presenciar de primera mà les manifestacions i els conflictes que es van dur a terme davant aquest edifici emblemàtic. A banda de passar-se entre tres i quatre hores diàries redactant les notícies que posteriorment enviaria a la redacció, mentre estava al carrer en una protesta, fent una entrevista o simplement parlant amb opositors al règim, enviava missatges via Twitter per informar a la redacció i perquè li servissin a ell mateix a l’hora de fer l’article. D’aquesta manera va afirmar que “els ‘twitazos’ han estat de gran ajuda per no perdre informació i tenir una bona notícia complerta”. A més, gràcies als seus “tweets” amb fotografies o vídeos, va oferir al lector una informació més àgil que qualsevol teletip d’agència. Així, un cop més es fa evident la importància de les xarxes socials per comunicar el que està passant en els llocs de conflicte.
L’enviat especial a Tunis per la Vanguardia, va assegurar que la redacció del diari és importantíssima en el procés de difusió d’informació, ja que “és qui fa que la teva notícia,crònica o reportatge tingui valor i sigui important”. El periodista i reporter de la secció internacional de la Vanguardia i docent de la UAB , Plàcid Garcia-Planas, va ser qui va canalitzar les cròniques diàries de Mas de Xaxàs i va assegurar que la feina del corresponsal “és primordial per fer saber que pertot arreu del món hi ha conflictes i problemes que s’han de noticiar i investigar”.
Acompanyant a Mas de Xaxàs i Garcia-Planas,la periodista i enviada especial a Brussel·les durant nou anys, i companya dels citats en la docència de Periodisme, Teresa Carreras, va destacar l’autenticitat del periodista plural i la satisfacció de ser llegit, vist i escoltat pel públic.
“A pesar del cansament, un no s’ha de deixar portar pel desànim si no s’aconsegueix el que t’havies plantejat i, en definitiva, intentar no defallir a pesar de la duresa de l’ofici”.
