domingo, 30 de enero de 2011

Xerrada de Xavier Mas de Xaxàs, enviat especial de La Vanguardia a Tunis

Universitat Autònoma de Barcelona
El poder de les xarxes socials en la revolució tunisiana
Xavier Mas de Xaxàs ofereix una xerrada sobre el conflicte a Tunis durant la seva feina com a enviat especial de la Vanguardia

Xavier Mas de Xaxàs, periodista i llicenciat en Història Contemporània, ha dut a terme una xerrada sobre la seva corresponsalia durant el conflicte tunisià remarcant la importància que les xarxes socials han tingut en aquesta revolució. El cronista de la Vanguardia, ha ofert una sessió plena d’anècdotes i situacions inversemblants davant els seus alumnes de Periodisme de la UAB.

“Internet ha estat una peça clau en aquesta revolució”. Així ho va afirmar Mas de Xaxàs a la conferència del passat dilluns 24 de gener a Ciències de la Comunicació de l’Autònoma. El periodista va donar a conèixer el començament del conflicte que es va dur a terme en les xarxes socials d’Internet. A partir del  passat 5 de gener, quan Mohamed Bouazizi,  llicenciat en informàtica, es va suïcidar, convertint-se així en la primera víctima del tracte injust de la dictadura cap al seu poble, i  es va prohibir la lliure associació de la premsa independent  i de la oposició,  la població havia de comunicar-se per Internet.

D’aquesta manera, els tunisians, que gràcies a l’Estat havien tingut una bona educació, es van començar a associar i agrupar al Facebook. Feien vídeos de les injustícies i del que estava passant al carrer i ho comentaven donant les seves idees i opinions. Mentrestant, l’Estat, que ho censurava tot, va deixar aquesta xarxa social, ja que la família reial també l’utilitzava. Així, amb un telèfon mòbil i connexió a Internet, es va poder dur a terme una revolució que va aconseguir acabar amb el dictador Ben Ali.

Mas de Xaxàs, enviat per la Vanguardia el passat 12 de gener a Tunísia, es va allotjar a l’Hotel Àfrica, que es situa a l’avinguda Habib Bourguiba (una de les més transcorregudes de la ciutat) a poca distància del Ministeri de l’Interior. Des d’allà va poder presenciar de primera mà les manifestacions i els conflictes que es van dur a terme davant aquest edifici emblemàtic. A banda de passar-se entre tres i quatre hores diàries redactant les notícies que posteriorment enviaria a la redacció, mentre estava al carrer en una protesta, fent una entrevista o simplement parlant amb opositors al règim, enviava missatges via Twitter per informar a la redacció i perquè li servissin a ell mateix a l’hora de fer l’article. D’aquesta manera va afirmar que “els ‘twitazos’ han estat de gran ajuda per no perdre informació i tenir una bona notícia complerta”. A més, gràcies als seus “tweets” amb fotografies o vídeos, va oferir al lector una informació més àgil que qualsevol teletip d’agència. Així, un cop més es fa evident la importància de les xarxes socials per comunicar el que està passant en els llocs de conflicte.

L’enviat especial a Tunis per la Vanguardia, va assegurar que la redacció del diari és importantíssima en el procés de difusió d’informació, ja que “és qui fa que la teva notícia,crònica o reportatge tingui valor i sigui important”. El periodista i reporter de la secció internacional de la Vanguardia i docent de la UAB , Plàcid Garcia-Planas, va ser qui va canalitzar les cròniques diàries de Mas de Xaxàs i va assegurar que la feina del corresponsal “és primordial per fer saber que pertot arreu del món hi ha conflictes i problemes que s’han de noticiar i investigar”. 

Acompanyant a Mas de Xaxàs i Garcia-Planas,la periodista i enviada especial a Brussel·les durant nou anys, i companya dels citats en la docència de Periodisme, Teresa Carreras, va destacar  l’autenticitat del periodista plural i la satisfacció de ser llegit, vist i escoltat pel públic.
“A pesar del cansament, un no s’ha de deixar portar pel desànim si no s’aconsegueix el que t’havies plantejat i, en definitiva, intentar no defallir a pesar de la duresa de l’ofici”.

Conferència sobre el periodisme d'investigació a l'Autònoma

Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)

Jaume Reixach: “Cap tipus de periodisme s’iguala al d’investigació”
“Amposta, el pacte no escrit” guanya el premi Sabueso con método

Pepe Rodríguez, doctor en psicologia i professor de l’assignatura de periodisme d’investigació a la UAB, i Jaume Reixach, fundador i director de la revista “El triangle”, van assistir a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’Autònoma per dur a terme una conferència sobre aquesta vessant del periodisme. D’altra banda, l’acte també va comptar amb l’entrega del premi Sabueso con método al millor treball d’investigació realitzat per alumnes de l’esmentada assignatura.

“El periodisme d’investigació, més que un gènere, és una forma de treballar” així ho va afirmar Pepe Rodríguez a la conferència del passat dilluns 17 de gener a Ciències de la Comunicació de l’Autònoma. Al llarg de l’acte, els dos experts en aquests tipus de periodisme, juntament amb Antonio Baquero, corresponsal al Marroc d’El Periódico, i Elisenda Villena, criminòloga, detectiu privada i directora de seguretat de Método-3, van explicar les bases que un bon periodista d’investigació ha de tenir, així com les característiques del treball com a investigador. L’acte es va concloure amb l’entrega del guardó Sabueso con método, creat per Pepe Rodríguez, que va premiar el millor treball d’investigació d’entre els alumnes de la seva assignatura, que es duu a terme al quart any de la carrera de periodisme. Aquest any, les guanyadores del premi Sabueso con método van ser Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo pel treball “Amposta, el pacte no escrit”, les quals van rebre un trofeu de mans d’Elisenda Villena.

Pepe Rodríguez va explicar detalladament el procés que ha de seguir un periodista d’investigació al començar la seva feina, una de les més perilloses i arriscades de la professió en la que, com va dir: “es comença a treballar en base a un rumor o pista, desvelant petits misteris per arribar a la veritat més oculta”. En aquest procés, “s’ha de ser valent”, deia el doctor, “ja que sempre hi haurà algú que intenti amagar els secrets que el periodista vol fer sortir a la llum i s’ha d’estar disposat a preguntar a un gran nombre de persones i a rebre moltes negatives a col·laborar en la investigació”. És per això que Pepe Rodríguez va premiar el millor treball de la seva assignatura, ja que “és una feina molt difícil que té un procés molt laboriós, amb unes rutines metodològiques que es repeteixen constantment”, va afirmar.

Durant la conferència, Pepe Rodríguez, junt amb Jaume Reixach, van donar la seva opinió sobre aquesta part poc reconeguda dins la professió, la de periodista d’investigació. Tots dos tenen una visió d’aquesta variant del periodisme molt unificada. El fundador i director d’El Triangle afirmava que “el periodisme és una vocació per ajudar a canviar les coses” i que “no hi ha altre periodisme que el compromès, el d’acció”. Així, alternant opinions i explicacions, Jaume va donar a conèixer algunes de les seves anècdotes durant els anys en que havia treballat en aquest ofici.

Apunt d’arribar al número mil, la revista El Triangle, en els seus orígens, va començar amb tres periodistes i ha anat creixent fins arribar als quinze, dels quals la major part està en diferents parts del món com a corresponsals. Jaume Reixach va crear la seva pròpia revista ja que, com va dir, “crec que els mitjans de comunicació estableixen una línia informativa molt tancada sobre la qual s’ha de treballar”, i va remarcar que “com a periodista, és més important la llibertat que no pas els diners al compte corrent, la nostra professió és meravellosa si es pot exercir en llibertat”. Elisenda Villena va explicar que la principal diferència entre el periodisme d’investigació i la feina d’un detectiu privat és que el periodista pot escollir lliurement el tema sobre el qual vol investigar, mentre que a un detectiu se li ve donat l’objectiu sobre el qual fer la recerca de mans d’un privat. Per això Jaume va animar a fer un canvi dient que “hem de combatre la censura i s’ha de fer des de baix, perquè nosaltres no som detectius privats i mentre hi segueixi havent periodistes que segueixin els seus ideals, la guerra no s’haurà acabat, i possiblement podrem guanyar-la, el periodisme és l’enemic de la censura, i no hi ha periodisme sense crítica i enfrontament amb el poder”. Així doncs, va crear una publicació en la qual, com va explicar, “tant sols hi treballen periodistes que se la juguen i que volen fer una informació diferent, arriscada i compromesa”.

La seva visió respecte els mitjans de comunicació espanyols és molt negativa, ja que creu que tot es tracta a nivell empresarial, econòmic i polític, és a dir que no hi ha llibertat i que existeix un nucli d’interessos. Com va remarcar en diverses ocasions, “qui paga, mana, i la resta obeeixen”, raó de pes, segons ell, per la qual va muntar el seu propi negoci.

Al llarg de la conferència, també va donar a conèixer una visió molt romàntica de la professió, va dir que “el fi dels periodistes és sentir la seva feina, vibrar amb la multitud quan van a cobrir una manifestació, connectar amb la gent en els moments de patiment i no pensar en cobrar, sinó en gaudir de poder treballar en aquest àmbit”. També va informar sobre la situació actual dels 400 periodistes que hi ha empresonats arreu del món, i sobre els 56 que han mort assassinats al llarg del 2010 que, com va dir, “van pagar la vida amb la seva feina”.

Víctor Muñoz y Pichi Alonso visitan la Facultad de Comunicación

Deportes
Víctor Muñoz y Pichi Alonso acuden a una conferencia en la Universidad Autónoma de Barcelona
Josep María Català: “El deporte en estado puro”
Ángel “Pichi” Alonso y Víctor Muñoz, ex futbolistas y entrenadores, fueron los invitados estrella en un acto de entrega de premios futbolísticos en el aula magna de la Facultad de Comunicación de la UAB que tuvo lugar el 22 de diciembre a las 12.30h y contó con la presencia del Decano de la universidad, Josep María Català.
Pichi Alonso y Víctor Muñoz pusieron el punto final a la primera edición de la Liga de Fútbol de la Facultad de Ciencias de la Comunicación. La competición, de la que formaban parte tanto alumnos como profesores, consistía en combinar dos aspectos: el fútbol y un trabajo en un soporte virtual en el que cada equipo tenía que colgar notas de prensa, galerías fotográficas, videos y noticias. De esta manera se relaciona la comunicación con el deporte.
Víctor Muñoz remarcó la importancia de esta asociación y de sus futuros problemas con ella, puesto que es el nuevo entrenador del Terek de Gronzi de la Liga Rusa y se le plantea el reto del idioma para la comunicación en su vestuario. El futbolista pidió al público asistente que cantara la canción sobre Goteborg con la que se identifica a ‘Pichi’ en el programa humorístico “Crackòvia” de TV3. Para devolver el golpe, ‘Pichi’ preguntó al público si alguno tenía idea de ruso o de lo que pasaba en Chechenia, puesto que Víctor no sabía de ninguna. De este modo, los grandes protagonistas del evento dieron un toque de humor a una entretenida entrega de premios en la que triunfó el equipo Atlético Che Guevara.

Paricipació de la COMRàdio en una xerrada de la UAB

Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès)


L’emissora COMRàdio dóna la paraula als estudiants de la UAB en un debat sobre el seu futur
Francesc Triola: “S’ha de fer de la professió un art, l’art del periodisme”

El passat dimecres dia 17 de novembre va tenir lloc una discussió entre els alumnes dels primers anys dels graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació sobre “El nostre futur com a comunicadors” seguit per la COMRàdio

L’esdeveniment va comptar amb la participació del comunicador de la COMRàdio en el programa “TotsxTots” Ramon Company, el Catedràtic de Periodisme de la UAB José Manuel Pérez Tornero, el director de COMRàdio Francesc Triola, la presidenta de la Comissió de Formació del Col·legi de Periodistes Montse Rius i el periodista polític Pere-Oriol Costa.
L’objectiu del debat era donar la veu als estudiants al programa de ràdio “Totsxtots”. Com va dir Ramon Company: “S’ha de donar la paraula als estudiants, que no només apareguin a les notícies per les protestes del Pla Bolonya”.  La COMRàdio va oferir als universitaris la possibilitat de locutar en aquets programa de ràdio. Pérez Tornero va afirmar que seria una gran oportunitat poder dur a terme aquest gran projecte i va remarcar la importància del que va anomenar “Triangle màgic”, format pel Col·legi de Periodistes, la UAB i la COMRàdio.
Aquesta cadena té 140 emissores municipals. Per això Francesc Triola va destacar que s’havia de trencar amb la idea que des d’un punt, l’emissió s’estengués per tot el territori. Ell va explicar que cada seu havia de fer la seva pròpia emissió i així donar veu a un major nombre de persones per poder tractar diversos temes i seccions. Va estar d’acord amb Montse Rius, qui va afirmar que “el periodista ha de ser molt polivalent”. 

Un nou estil d'escriptura eficaç, l'escriptura sexy

Lluís Pastor presenta el seu llibre a la Universitat Autònoma de Barcelona


Sota el títol d’Escriptura sexy, el passat dimecres 3 de novembre a les 12:30, Lluís Pastor va dur a terme una conferència a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en la qual va presentar el seu llibre Escriptura sexy: claus conscients i inconscients per a persuadir.
En aquesta conferència, Lluís Pastor, escriptor i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Ramon Llull (URL), va remarcar la importància de la comunicació inconscient, per orientar la comprensió i provocar emocions, i de la persuasió dual, les decisions que no es prenen racionalment. Així doncs, l’inconscient i la irracionalitat prenen un paper molt important a l’hora de prendre decisions. També exposa la idea del biaix interessat, diu que el lector generalment fa poc cas i deixa de llegir després del primer paràgraf. Per tant, l’objectiu de l’escriptor i del periodista és escriure d’una manera sensual i sexy per a què el públic se senti atret pel text i segueixi llegint, al acabar el primer paràgraf, tota la notícia.
Pastor analitza aquests elements i patrons de comunicació inconscient per veure com afecten a l’individu i com reacciona davant de diferents estímuls. Així entren en joc molts factors que fan que la persona reaccioni d’una manera o d’una altra i tingui sensacions diferents, com els colors, els símbols, les narracions o els protagonistes. Mitjançant diversos exemples i experiments realitzats per professionals, Joan Pastor va fer d’una simple presentació d’un llibre, tota una conferència admirada pels estudiants de la universitat.

Ejercicio de titulación

La Cambra de Representants japonesa permetrà que les Forces d’Autodefensa recolzin els EEUU a l’Afganistan

Els bombers actuen davant els desperfectes de la pluja

Jordi Guillot és nomenat coordinador d’Els Verds-Esquerra

Un sobre amb una substància perillosa arriba al correu ordinari del diari ‘El País’
Vuit treballadors van ser atesos a l’hospital mentre especialistes del servei NBQ (nuclear, bacteriològic i químic) analitzen l’extrany material

Entre el 20% i el 30% dels metges pateixen estrès laboral
Mingote  adverteix que es tracta d’un problema de salut pública

El temps
L’Institut Nacional de Meteorologia preveu precipitacions i nuvolositat en la totalitat de l’estat espanyol


Ejercicio de redacción de titulares y notícia

PARTE 01

a)    “Asesinato en Madrid”
Muere un menor a causa de una pelea entre bandas rivales en Madrid

b)    “Inauguración Cine Girona”
Nuevo record batido en Girona al llenar un enorme cubo de palomitas

c)     “Pemex”
2000 personas han sido evacuadas en el complejo Pajaritos, en México

d)    “Incendio en Barcelona”
Muere un hombre víctima de un incendio en Ciutat Vella, Barcelona

e)     “Obesidad mórbida”
Cada año se operan entre 3000 y 4000 personas con obesidad mórbida


PARTE 02

El 80% de los pacientes con obesidad mórbida son mujeres de 35-40 años
Cada año se operan entre 3000 y 4000 personas con obesidad mórbida en España
El aumento de la población obesa ha provocado la duplicación de las operaciones respeto a las que se produjeron en 2005
Según las declaraciones del cirujano Juan Carlos Ruiz de Adana a la agencia de noticias EFE, cada año se operan en España entre 3000 y 4000 personas con obesidad mórbida, el 50% de las cuales se realizan en Madrid y en Cataluña.
Un hombre, de 213 kilos de peso, se rompió la cadera el pasado sábado y tuvo que ser rescatado por los bomberos, quienes tardaron tres horas en sacarle de su domicilio, y murió poco después de ingresar en el hospital por parada cardiorespiratoria. El fallecido, de 43 años, llevaba dos años esperando que le operaran y no lo consiguió.
En referencia a este suceso, Juan Carlos Ruiz de Adana reconoció el aumento de población obesa en España y afirmó que en el Hospital de Getafe (Madrid) se llevan a cabo entre 2 y 3 operaciones a la semana, que son el doble de las que se realizaban hace cinco años. También indicó que el 80% de los pacientes con obesidad mórbida son mujeres de entre 35 y 40 años.
La obesidad clínica severa o mórbida es una enfermedad caracterizada por el exceso de depósito de grasa corporal en la que se añaden otras patologías graves como la hipertensión, diabetes, colesterol alto, enfermedad cardiaca y coronaria o enfermedades de la vesícula biliar.
La obesidad grave está relacionada con una mortalidad temprana elevada. Los obesos de ambos sexos, especialmente los jóvenes, mueren mucho antes que los delegados de su misma edad.
El riesgo de mortalidad revierte a niveles normales si el individuo operado vuelve a su peso normal.

Ejercicio de redacción de leads.

Practica 01
Escritura en prensa --- Grupo Mañanas

Ejercicio 01
Muere un joven de 17 años y otras dos personas resultan gravemente heridas a causa de una pelea callejera entre bandas rivales la pasada noche en Madrid. Agentes de las patrullas policiales se trasladaron al lugar, donde la Policía practicó tres detenciones.

Ejercicio 02
S’inaugura avui Cinebox Espai Gironès, un nou cinema situat a Salt (Girona) que ha comptat amb la presència de l’actriu Angela Molina. Com a part de l’acte, s’ha batut un nou rècord Guiness, consistent en omplir un cartró gegant de crispetes de 48 metres cúbics que ha tingut la participació de 6.600 persones.

Ejercicio 03
Dos mil personas fueron evacuadas ayer del complejo petroquímico ‘Pajaritos’ al recibir una llamada notificando la supuesta existencia de una bomba. Las fuerzas especiales del Ejército mexicano fueron enviadas al complejo para rastrear la presencia del artefacto que, por el momento, no se ha encontrado. 

Reseña 03: Historias de Londres

Portada del libro
El autor de Historias de Londres es Enric González, cuyo libro fue publicado por primera vez en 1999. Aparecieron un par de ediciones y una tercera en rústica, vendida con una revista de viajes. Su edición viene de la mano de RBA Libros, S.A. y consta de 175 páginas repartidas en tres capítulos.

Enric González es un periodista que ha desarrollado la mayor parte de su carrera en El País, siendo corresponsal en Londres, París, Nueva York, Washington y Roma. Entre otros sucesos, ha cubierto el genocidio de Ruanda, las pruebas nucleares en el atolón de Mururoa y la guerra del Golfo, por cuyo trabajo recibió el Premio Cirilo Rodríguez al mejor corresponsal de guerra de España. También recibió el Premio Ciudad de Barcelona de Periodismo en 2009. Actualmente es corresponsal de El País en Jerusalén.

En este libro, Enric González explica su experiencia durante el periodo de tiempo que vivió en Londres. Entre otras cosas, nos da a conocer la situación social, política, económica y cultural de la ciudad. Siguiendo un estilo similar, posteriormente publicó otros dos volúmenes: Historias de Nueva York e Historias de Roma. Estos libros, además de relatar de forma novelada la vida del autor como corresponsal en un ambiente extranjero, sirven como guía de viaje para quien desee visitar alguna de las ciudades a las que hace referencia. En este caso, Londres.
El autor define esta ciudad como su favorita en el mundo. La ciudad en la que se quedaría a vivir para siempre. Sin embargo, por cuestiones de trabajo, tuvo que mudarse. En el libro, podemos encontrar tres secciones londinenses claramente definidas: el este, el centro y el oeste, que se corresponden con cada capítulo. Con cada una de ellas, se adjunta un mapa para que el lector pueda seguir el relato mirando las calles y los monumentos que aparecen en él. De esta manera, si uno decide viajar a Londres, puede ver los lugares a los que Enric González hace referencia, acudir a sus bares y restaurantes favoritos, pasear por los parques que a él tanto le gustaban, etc. Ha recreado tan bien el paisaje y la ciudad que el lector se sumerge profundamente en las calles londinenses y en todos los detalles de la ciudad que analiza. Al leer este libro, a uno le entran ganas de coger el primer vuelo que encuentre con destino a Londres y vivir allí una temporada.

El verano pasado llegó a mis manos un ejemplar de Historias de Nueva York, y me encantó, puesto que el periodismo es la profesión a la que me quiero dedicar y trabajar como corresponsal en otro país es mi objetivo. Además, en agosto de ese verano, viajé a Nueva York y pude comprobar todo lo que Enric González expresaba y transmitía desde su libro. Realmente tuve la sensación de haber paseado por aquellas calles y haber estado en algunos restaurantes, puesto que él lo explica todo en su libro al mínimo detalle.
Lo relata todo no solo físicamente sino también con los sentimientos que despiertan en él cada casa, cada calle, cada distrito. De esta forma, es muy fácil para el lector ponerse en su lugar y vivir junto a él una experiencia única.

Londres, ahora es Londres la ciudad a la que me he transportado durante unos días. He visto la ciudad al completo, por un lado lujosa, en los barrios de clase alta que se sitúan en el oeste, con las mejores tiendas y restaurantes alrededor de Hyde Park en el West End o en Notting Hill, pasando por los barrios de clase media y humilde del centro donde hay la mayor parte de los turistas y los monumentos más emblemáticos de la ciudad como el Parlamento y su Big Ben, Picadilly Circus o el Buckingham Palace y hasta he llegando a la zona más decadente ubicada en el este, donde se sitúa la Tower of London y dónde tuvieron lugar los desafortunados asesinatos del archiconocido Jack el Destripador. Éste último ejemplo, me sirve para mostrar que el autor no sólo describe la ciudad, sino que también cuenta sus historias, su situación política y económica, e incluso añade hechos históricos relevantes como el reinado de Enrique VIII, o la regencia de Victoria y Alberto. De este modo nos ofrece una visión más amplia de la sociedad británica.

El próximo mes de julio voy a viajar al Reino Unido y, gracias a este libro, estoy deseando que llegue el verano. Realmente me gustan los libros de Enric González y los recomiendo a todos quienes lean estas líneas, porque te permiten soñar y pensar en cómo sería tu vida en otro lugar lejos de aquí.
También gracias a él, han incrementado mis ganas de trabajar como corresponsal y vivir en el extranjero durante un tiempo, aunque sé que será difícil, lucharé por conseguirlo.