Conferència sobre el periodisme d'investigació a l'Autònoma

Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)

Jaume Reixach: “Cap tipus de periodisme s’iguala al d’investigació”

“Amposta, el pacte no escrit” guanya el premi Sabueso con método

Pepe Rodríguez, doctor en psicologia i professor de l’assignatura de periodisme d’investigació a la UAB, i Jaume Reixach, fundador i director de la revista “El triangle”, van assistir a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’Autònoma per dur a terme una conferència sobre aquesta vessant del periodisme. D’altra banda, l’acte també va comptar amb l’entrega del premi Sabueso con método al millor treball d’investigació realitzat per alumnes de l’esmentada assignatura.

“El periodisme d’investigació, més que un gènere, és una forma de treballar” així ho va afirmar Pepe Rodríguez a la conferència del passat dilluns 17 de gener a Ciències de la Comunicació de l’Autònoma. Al llarg de l’acte, els dos experts en aquests tipus de periodisme, juntament amb Antonio Baquero, corresponsal al Marroc d’El Periódico, i Elisenda Villena, criminòloga, detectiu privada i directora de seguretat de Método-3, van explicar les bases que un bon periodista d’investigació ha de tenir, així com les característiques del treball com a investigador. L’acte es va concloure amb l’entrega del guardó Sabueso con método, creat per Pepe Rodríguez, que va premiar el millor treball d’investigació d’entre els alumnes de la seva assignatura, que es duu a terme al quart any de la carrera de periodisme. Aquest any, les guanyadores del premi Sabueso con método van ser Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo pel treball “Amposta, el pacte no escrit”, les quals van rebre un trofeu de mans d’Elisenda Villena.

Pepe Rodríguez va explicar detalladament el procés que ha de seguir un periodista d’investigació al començar la seva feina, una de les més perilloses i arriscades de la professió en la que, com va dir: “es comença a treballar en base a un rumor o pista, desvelant petits misteris per arribar a la veritat més oculta”. En aquest procés, “s’ha de ser valent”, deia el doctor, “ja que sempre hi haurà algú que intenti amagar els secrets que el periodista vol fer sortir a la llum i s’ha d’estar disposat a preguntar a un gran nombre de persones i a rebre moltes negatives a col·laborar en la investigació”. És per això que Pepe Rodríguez va premiar el millor treball de la seva assignatura, ja que “és una feina molt difícil que té un procés molt laboriós, amb unes rutines metodològiques que es repeteixen constantment”, va afirmar.

Durant la conferència, Pepe Rodríguez, junt amb Jaume Reixach, van donar la seva opinió sobre aquesta part poc reconeguda dins la professió, la de periodista d’investigació. Tots dos tenen una visió d’aquesta variant del periodisme molt unificada. El fundador i director d’El Triangle afirmava que “el periodisme és una vocació per ajudar a canviar les coses” i que “no hi ha altre periodisme que el compromès, el d’acció”. Així, alternant opinions i explicacions, Jaume va donar a conèixer algunes de les seves anècdotes durant els anys en que havia treballat en aquest ofici.

Apunt d’arribar al número mil, la revista El Triangle, en els seus orígens, va començar amb tres periodistes i ha anat creixent fins arribar als quinze, dels quals la major part està en diferents parts del món com a corresponsals. Jaume Reixach va crear la seva pròpia revista ja que, com va dir, “crec que els mitjans de comunicació estableixen una línia informativa molt tancada sobre la qual s’ha de treballar”, i va remarcar que “com a periodista, és més important la llibertat que no pas els diners al compte corrent, la nostra professió és meravellosa si es pot exercir en llibertat”. Elisenda Villena va explicar que la principal diferència entre el periodisme d’investigació i la feina d’un detectiu privat és que el periodista pot escollir lliurement el tema sobre el qual vol investigar, mentre que a un detectiu se li ve donat l’objectiu sobre el qual fer la recerca de mans d’un privat. Per això Jaume va animar a fer un canvi dient que “hem de combatre la censura i s’ha de fer des de baix, perquè nosaltres no som detectius privats i mentre hi segueixi havent periodistes que segueixin els seus ideals, la guerra no s’haurà acabat, i possiblement podrem guanyar-la, el periodisme és l’enemic de la censura, i no hi ha periodisme sense crítica i enfrontament amb el poder”. Així doncs, va crear una publicació en la qual, com va explicar, “tant sols hi treballen periodistes que se la juguen i que volen fer una informació diferent, arriscada i compromesa”.

La seva visió respecte els mitjans de comunicació espanyols és molt negativa, ja que creu que tot es tracta a nivell empresarial, econòmic i polític, és a dir que no hi ha llibertat i que existeix un nucli d’interessos. Com va remarcar en diverses ocasions, “qui paga, mana, i la resta obeeixen”, raó de pes, segons ell, per la qual va muntar el seu propi negoci.

Al llarg de la conferència, també va donar a conèixer una visió molt romàntica de la professió, va dir que “el fi dels periodistes és sentir la seva feina, vibrar amb la multitud quan van a cobrir una manifestació, connectar amb la gent en els moments de patiment i no pensar en cobrar, sinó en gaudir de poder treballar en aquest àmbit”. També va informar sobre la situació actual dels 400 periodistes que hi ha empresonats arreu del món, i sobre els 56 que han mort assassinats al llarg del 2010 que, com va dir, “van pagar la vida amb la seva feina”.